La música electroacústica mixta combina sons electrònics i acústics (instruments) per crear una experiència sonora que expandeix els límits de l’instrument solista. Aquesta fusió permet que sons tradicionals, produïts per instruments clàssics, s’integrin amb electrònica —en directe o amb enregistraments pregravats— per obrir nous camins d'expressió artística. Amb arrels que es remunten a la música experimental dels anys 50 i 60, aquest gènere ofereix un ampli ventall de textures i efectes impossibles d’aconseguir amb mitjans estrictament acústics.

En la pràctica, la música electroacústica mixta presenta dos enfocaments principals: l’ús de sons pregravats que s’interpreten en una pista fixa mentre el solista toca en directe, i l’electrònica en temps real, en què els sons electrònics responen dinàmicament a l’instrument solista. Això proporciona una interacció viva entre l’electrònica i l’instrument, en la qual ambdós elements es complementen per crear un univers sonor unificat. Aquest format és especialment utilitzat en festivals de música contemporània i espais d’experimentació sonora arreu del món, on ha esdevingut una part integral de la cultura musical actual.

Una de les característiques principals del Festival CONTEMPORANEUS és la difusió de la música electroacústica com a gènere ineludible de la nova música d'avui en dia. 

Però quines obres puc escoltar si vull endinsar-me en aquesta música de sons instrumentals i electrònics? Aquí et proposem algunes obres de compositors d'arreu i compositors catalans que ens tenen el cor robat:

1. Karlheinz Stockhausen - Mikrophonie I (1964)

https://youtu.be/EhXU7wQCU0Y?si=Lhw82zpxBin5RvOG 

Tot i no ser una peça per a instrument solista estrictament parlant, "Mikrophonie I" és una obra pionera que manipula en directe el so d’un gong amb micròfons, filtres i altaveus, ampliant i distorsionant el so natural de l’instrument. Aquesta obra representa un punt d’inici essencial per entendre l’ús de l’electrònica per transformar i expandir les sonoritats acústiques.

2. Yann Maresz - Metallics (1995) 

https://youtu.be/YcDpwVBDA6o?si=R_ua6Bainyz7Z_LW 

"Metallics" és una peça emblemàtica per a trompeta i electrònica. La peça aprofundeix en les textures metàl·liques de la trompeta, oferint una gamma de ressonàncies que van des de sons delicats fins a tons més intensos i abrasivament metàl·lics. La interacció amb l’electrònica fa que la trompeta sembli expandir-se, creant un paisatge sonor ric i dinàmic.

3. Kaija Saariaho - NoaNoa (1992) 

https://youtu.be/KbvbGkzMlg0?si=zlSZnWMjqi5Ie9nv

"NoaNoa" per a flauta i electrònica en viu. La part electrònica inclou sons pregravats, manipulacions en temps real i transformacions de la veu de la flautista, construint un univers sonor poètic i exòtic. NoaNoa exemplifica l’ús de l’electrònica per expandir el món sonor de l’instrument i permet a l’oient perdre’s en una textura immersiva de ressonàncies.

4. Pierre Boulez - Anthèmes II (1997) 

https://youtu.be/l0hHKRQj2NE?si=YU7_pSyHgdPNTXN3

Escrita per a violí i electrònica en viu, "Anthèmes II" representa una de les obres més complexes en el repertori electroacústic. Boulez va crear un sistema en temps real que transforma el so del violí per complementar la seva virtuositat i riquesa tímbrica. La peça, d’un alt nivell de dificultat, estableix una interacció sòlida entre el violí i la part electrònica, oferint una narració musical rica en matisos i textures.

5. Mario Davidovsky - Synchronisms No. 6 (1970) 

https://youtu.be/6q_vowBt_u8?si=Ye-an3eFlKQ9hrNj

Aquesta peça per a piano i electrònica és part de la coneguda sèrie "Synchronisms" de Davidovsky. Cada obra de la sèrie explora el diàleg precís entre un instrument i una part electrònica pregravada, i en concret, la sisena peça és una de les més interpretades en el repertori de piano i electrònica. Davidovsky combina sons i ritmes de manera precisa per crear una obra vibrant que exemplifica la capacitat de l’electrònica de respondre de manera dinàmica a la interpretació del solista.

6. Gabriel Brncic – Coreútica (1999) 

https://youtu.be/6hZcVVu1Ois?si=e4JZPvGlWAK1Fwxd

Obra per a viola i electrònica, centrada en el diàleg íntim entre la viola i sons electrònics transformats en temps real. Brncic explora en aquesta peça les dinàmiques i textures que amplien el llenguatge de la viola amb reverberacions, ecos i modulacions que enriqueixen la percepció espacial. "Coreútica" és una peça de gran intensitat expressiva.

7. Anna Bofill - El ángulo de la gota (1998) 

https://youtu.be/bUDWmNniQuY?si=RxKl5mBjUaixOEgv

Aquesta obra explora les textures sonores del piano combinades amb l'electrònica per crear una atmosfera lírica i evocadora. Els efectes electrònics amplifiquen i modulen el so del piano, creant una sensació de moviment líquid que suggereix la caiguda d’una gota d’aigua i les seves reverberacions. Aquesta peça reflecteix la sensibilitat de Bofill per unir elements naturals amb tecnologia.

8. Jordi Rossinyol -  De feres bèsties goloses (2016) 

https://youtu.be/h8uEck3N75A?si=ID1JCxJH6LGnhiRq

Obra per a clarinet i música electrònica que es pot interpretar com un viatge sonor, utilitza elements narratius i poètics, a més de textures i efectes sonors que transformen la sonoritat del clarinet. "De feres bèsties goloses" destaca per la seva originalitat i creativitat, reflectint la capacitat de Rossinyol per fusionar diferents estils i tècniques. La música electrònica crea una atmosfera rica en matisos i emoció.

9. Mercè Capdevila – Salms (2001) 

https://youtu.be/vkj2Givn1M0?si=eCrtzRMNASqPgVSR

En aquesta peça, Capdevila explora la relació entre el piano i la tecnologia, utilitzant efectes electrònics per transformar i enriquir les sonoritats del piano. "Salms" destaca per la seva capacitat de crear atmosferes íntimes i espirituals. La compositora combina elements de música contemporània amb influències de tradicions musicals diverses, creant un diàleg entre la intimitat de la interpretació i la vastitud dels paisatges sonors electrònics.

10. Sergio Fidemraizer – Mujer (2009) 

https://youtu.be/8HiwYjZBE3E?si=75wXK_UTGRPtVcj4

Obra per a orgue i música electrònica. La dona atresora sempre el misteri d'una agosarada fortalesa davant situacions adverses, i alhora, una delicada i aguda sensibilitat que li és pròpia. "Mujer" gira al voltant d’aquesta visió, com una metàfora d’aquesta convivència de sentiments, no només en la feminitat, sinó en qualsevol ésser humà. La part electrònica inclou poemes d'H. Castillo i A. Storni gravats per la pròpia intèrpret, Silvia Castillo, i Sara Ortiz.

Anima't a escoltar-les!!